ALERTA! QUE NO S'ESCAPI

1.- INTRODUCCIÓ

Som els alumnes de 1r de Cicle Formatiu de Projectes d’edificació de l’institut La Garrotxa. El nostre institut, malgrat trobar-se en un entorn urbà, disposa d’amplis espais verds al seu voltant.

Aquest centre està composat per un conjunt d’edificis que s’han construït en èpoques diferents. Els cicles formatius estem ubicats en la part més nova del complex. Es tracta d’un edifici projectat abans de l’any 2006, per tant, encara no era vigent el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). Això implica que no era obligat de complir els requisits actuals d’eficiència energètica, motiu pel qual ara ens proposem d’analitzar-lo des de aquest punt de vista.

Avui en dia està a les nostres mans un consum sostenible de l’energia. D’aquí que en el treball: “Alerta, que no s’escapi!” pretenem en primer lloc conèixer quin nivell correspondria de certificació energètica al nostre edifici (qualificacions dels 
edificis que s’obtenen des del 31 d’octubre del 2009).

2.- DESCRIPCIÓ


2.1.- EDIFICI

La data d’inici de construcció de l’edifici fou el maig del 2006 i la seva data d’acabament fou el juliol del 2009. És un edifici que amplia l’antic institut per la part de darrera (el costat nord) i consta d’un volum longitudinal d’uns 155 metres de llarg i de 6 tallers situats perpendicularment al primer. En l’edifici longitudinal hi ha dues plantes, mentre que els tallers són només de planta baixa però amb un alçada lliure considerable que va des de 6,60 a 8,00 metres d’alçada. El nostre treball es concentrarà en l’edifici longitudinal que en la planta baixa hi ha 5 aules convencionals, una sala de màquines, vestidors, lavabos, bar, menjador i cuina. A la planta pis s’hi troba 7 aules, 2 tallers, 3 departaments i 2 lavabos. Hi ha 5 nuclis d’escala que comuniquen les dues plantes (dues exteriors i la resta interiors).

El plantejament de la construcció de l’edifici era que fos un edifici industrial, concepte que implica un predomini dels elements prefabricats davant de la construcció in – situ, també que és una construcció més sostenible que la convencional.

L’estructura principal de l’edifici està formada per pòrtics metàl·lics. Les jàsseres de la coberta són contínues de l’interior a l’exterior. Donat que no hi ha material intermig entre l’exterior i l’interior provoca un pont tèrmic al llarg de tota la façana.

Tant en planta baixa com en planta pis les aules estan orientades a nord de manera que tinguin una il·luminació constant evitant la incidència directa del sol. En el primer pis, el passadís està orientat a sud per aprofitar la claror durant el dia però s’evita la radiació directa amb el propi material de façana, u-glass (composat per dues làmines de vidre i entre elles una capa de gel per evitar els raigs solars i alhora fer d’aïllant i reduir els ponts tèrmics). La divisió entre el passadís i les aules té un parament a la part superior de vidre fix i la resta és de bloc de formigó amb un aplacat de cartró guix pel costat interior de les aules.

Els materials més utilitzats són el formigó, vidre i ferro donant una estètica industrial. Les parets opaques de façana estan composades per blocs de formigó prefabricat, doblat interior de cartró guix i a l’exterior de la paret hi ha l’aïllament tèrmic i lames de fusta de pi com acabat. Les bigues, jàsseres i pilars són d’acer laminat vist, protegit amb pintura ignífuga. El sostre està format per panells sandwitx prefabricats (la capa inferior de la coberta és una planxa metàl·lica perforada amb la finalitat de ser absorbent acústic, la planxa superior és grecada amb aïllament tèrmic entremig). El forjat que separa la planta baixa de la planta pis és amb plaques alveolars amb una capa de compressió a la part superior amb un acabat de terratzo. La cara inferior és de formigó deixat vist.

Les aules de la planta baixa tenen les parets laterals (façana) vidriades i tenen blocs de formigó vist en les parets interiors. Al final de l’edifici hi trobem el menjador i la cuina, l’estructura de les parets exteriors que donen a la façana és similar als tancaments exteriors de les aules de la planta pis. Només difereix amb l’última capa exterior formada per plaques de fibrociment. L’únic que diferencia els lavabos de les altres zones és el revestiment interior enrajolat. 


 

2.2.- INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ

En el conjunt del centre hi ha diferents sistemes de calefacció. En l’edifici que nosaltres ens hem proposat analitzar, la calefacció és amb radiadors de fosa (material que manté més temps l’escalfor) amb un circuit unitubular d’aigua calenta que s’escalfa mitjançant una caldera de gasoil. Aquesta es troba situada a un extrem de l’edifici per la qual cosa no arriba la mateixa temperatura a tots els emissors. En el projecte inicial de construcció no es va preveure la col·locació de termòstats als espais calefactats. L’única regulació de temperatura que es pot fer és a través d’un regulador col·locat directament en la sala de caldera.

Aquest circuit unitubular té l’inconvenient que en les aules més allunyades de la caldera sempre hi arriba aigua a una temperatura inferior a la de l’inici del circuit. En canvi, les aules més pròximes a la caldera tenen més temperatura que l’òptima ja que el circuit ha d’estar en funcionament perquè es pugui assolir la temperatura adient a les aules més llunyanes. A més, els tubs passen per zones de pas que no estan protegits, per tant, tenen pèrdues calorífiques constants.

Per altra banda el fet de que no hi hagi termòstat en els espais calefactats provoca una manca de coordinació entre el temps de funcionament de la caldera respecte el que seria necessari per calefactar correctament els espais.

3.- EL PERQUÈ  D’AQUEST TREBALL?

Els cursos del Cicle Formatiu de Grau Superior de Regulació i Control Automatitzat varen començar l’any 2011 un projecte de control i millora de la climatització (calefacció) de l’edifici per evitar pèrdues calorífiques i reduir la despesa de gasoil. Per això varen instal·lar vàlvules de regulació d’aigua a cada emissor. La temperatura de cada un dels espais està controlada amb sensors de temperatura. Els que determinen si s’ha d’obrir o tancar el pas de l’aigua. A més han elaborat un programa informàtic que permet visualitzar permanentment la temperatura de cada un dels espais i regular-la. Aquest projecte està centrat exclusivament en la instal·lació de la calefacció. Des de la seva posada en marxa s’ha detectat un seguit d’anomalies. Ens hem proposat d’analitzar-les per tal de poder resoldre les deficiències detectades i cercar quin és el comportament general de l’edifici des del punt de vista constructiu.

Arribat en aquest punt s’ha optat per interrelacionar els coneixements de dos cicles formatius: Projectes d’Edificació i Regulació i Control Automatitzat.

4.- COM INVESTIGAR?

Primerament, farem una recerca teòrica, basada principalment amb els criteris establerts pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), les diferents solucions constructives i la tipologia d’instal·lacions (tenint en compte la nova tecnologia aplicada a la instal·lació que regula la temperatura de cada emissor).

A continuació, a partir de les conclusions dels estudis realitzats pels nostres companys  de Regulació i Control Automatitzat realitzarem un treball de camp en què utilitzarem els programes Lider i Calener que ens donarà informació tècnica a cada punt analitzat, de manera que calcularem el certificat d’eficiència corresponent.

5.- OBJECTIUS

L’objectiu és completar el treball dels nostres companys aportant possibles solucions a les pèrdues degudes als sistemes constructius detectant on es produeixen ponts tèrmics, on hi ha pèrdues per un mal ús de l’edifici, posada en obra, els sistemes de calefacció en relació amb els materials de construcció i intentarem donar propostes de millora per aconseguir l’estalvi màxim tant en despesa econòmica com combustible i alhora assolir un confort òptim equitatiu a totes les aules.

Per altra banda creiem interessant calcular el nivell de qualificació energètica de l’edifici per comprovar-ne l’eficiència. Ja que en el moment de la seva construcció no era vigent el Codi Tècnic en aquests aspectes sobre l’eficiència energètica. I comprovar el comportament de l’edifici després de dos anys d’utilització.